1. Feu els següents exercicis d'un dels contes que heu preparat.
a) Comenta el títol: El Problema de l'Índia
Aquest conte fa referència a l'adoració dels animals per part dels hindús, el protagonista explica que n'havia sentit a parlar, però molt per alt. Aquesta adoració, el portarà a ell a posar-se en problemes.
b) Copia i analitza un
fragment irònic i/o humorístic
Com a conte realitzat per
Pere Calders, hi caracteritza el seu toc irònic i humorístic:
· La
primera sorpresa diríem, va ésser una vaca que caminava deixada anar per la
vorera, sense aparença de tenir amo ni guardià. Europeu com soc, vaig anar a
trobar un policia.
· -Que
ella ens guardi a vós i a mi, foraster.
· Mestrestant,
una noia anglesa m’havia enamorat
· Vaig
posar-li la mà damunt del nas (o allò que les vaques tenen com a nas). La vaca
sabia que no era permès a un estranger anar tan lluny.
· Jo
respecto la vaca, i mai no hauria estat el primer en la baralla però el ram és
meu, l’he adquirit legítimament i el tinc destinat a una altra cosa
. Vaig
encarregar un ram com el primer, i un altre de poca categoria, econòmic.
· La
bèstia aixecà el cap i em mirà plena de fatxenderia, segura de disposar de mi
el seu arbitri.
· El
policia trobà que l’engany era monstruós, havent-me detingut un jutge em
codemnà a tres mesos de presó ‘’perque havia fet trampa a una vaca sagrada’’
c)
Explica el que més t'ha sorprès.
Al
principi del conte, l’autor fa referencia al coneixement general que la
gent té de la cultura hindú. Però que ell fins que no va viatjar, no ho va
saber. ''Sóc conscient de l’adoració que els hindús dediquen als animanls, com la
majoria de la gent, el que no sabia és que aquesta adoració anés tan enllà''. El fet que expliqui que l'engany a la vaca li va suposar anar a la pressó, m'ha sorprès molt. Ja que d'una manera es pot entendre que pugui ser sagrada per a ells, però fins tal punt d'arribar anar a judici, és molt excessiu.
2- Penja al bloc el comentari basat en: Un dels contes que més
m'ha agradat de Cròniques de la veritat oculta de
Pere Calders és EL DESERT
L’Espol, a finals del mes de juny apareix amb la mà dreta
embenada. El cas és que ell creu que s’està morint degut a un dolor al costat
dret. Per això, tanca el puny amb molta força, empresonant la vida per així
evitar que se li escapi. Així
doncs, decideix explicar el què li ha passat. Primer al gerent qui resisteix a
prescindir d’ell. Tot seguit, el metge opina que es tracta d’una pertorbació de
tipus al·lèrgic .A continuació, la seva promesa, un cop havent escoltat la
versió de l’Espol, decideix teixir-li un guant sense dits amb l’ajuda de la
seva mare. Ningú no contradiu la seva
idea, i actuen com si res. De mica
en mica, quan se la va desembolicant, l’Espol té una sensació molt rara, com la
d’un miratge. Es veu en un desert on hi ha una nena a la qual li explica el que
li succeeix. Ella creu que hauria de posar el puny en una gerra amb aigua i
esperaria la vida eterna. Quan està apunt de deixar-se vèncer, un trapezista el
saluda amb la mà i ell repeteix el gest, provocant així l’alliberació de la
vida reclosa. Intenta agafar-la però ja no pot. Llavors, l’Espol recorda que s’havia descuidat la clau del gas oberta.
M'ha agradat molt perquè en aquest cas, la
metàfora que la vida se li escapa de les mans es compleix, és com si tot el conte en si fos una gran metàfora, des de que comença fins que s'acaba.
