dimecres, 13 de novembre del 2013

BIOGRAFIA JOSEP CARNER

1) VIDA

Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i màxim representant de la poesia noucentista.

El 1897 va entrar a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es va llicenciar en Dret i Filosofia. En aquesta època va col·laborar a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revists i ene va dirigir  Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). 

El 1911 sel va designar membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, on hi va escriure fins al 1928.                                           El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa (-Líban, 1935), amb qui tingué dos fills.

Es considera el renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, l'Havre, Hendai Brussel·les i París. 

Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 es va veure obligat d'allunyar-se de Catalunya forçadament i no hi va tornar a residir mai més.

Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i va emprendre el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'un breu retorn a Catalunya



 2) OBRA
Si es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l'alçada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb la seva saviesa i la seva habilitat per escriure. 

 a) El corpus dels llibres de poesia de Josep Carner està constituït per:
  • Llibre dels poetes (1904)                                         Les monjoies (1912)
  • Auques i ventalls (1914)                                         La paraula en el vent (1914)
  •  Bella terra, bella gent (1918                                   L'oreig entre les canyes (1920)
  • Corones (1904)                                                      El cor quiet (1925)
  • Primer llibre de sonets (1905                                  Verger de les galanies (1911)                                
  •  Els fruits saborosos (1906                                   (190La malvestat d'Oriana (1910
  • La inútil ofrena (1924)                                          Els fruits saborosos (1928)
  • Sons de lira i flabiol (1927)                                  La primavera al poblet (1935)
  • El veire encantat (1933)                                      Tres diumenges (1946)
  • Auques i ventalls (1935)                                     Llunyania (1952)
  • Lluna i llanterna (1935)                                      Paliers (1950)                                         
  • Arbres (1952)
b) Dins Poesia hi ha una secció que pot ser considerada un llibre nou: es tracta d'Absència (Premi Lletra d'Or, 1958) i els temes recurrents hi són l'exili i la pàtria.
  • Lligam (1961)
  • Museu zoològic (1963)
  • Bestiari (1964)
  • Encís de Provença (1966)
  • El tomb de l'any (1966)
c) Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

d) Altres gèneres significatius                                                                                   Teatre = El Ben Cofat i l'Altre, Cop de vent                                                                                       Prosa = L'idil·li dels nyanyos, Les planetes del verdum, Les bonhomies ,Tres estels i un ròssec 


Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 10 de novembre del 2013

POEMA: SÍMBOLS, Josep Carner.

SÍMBOLS
http://www.youtube.com/watch?v=48tmE6uo8jk

L’antic veia la Lluna com una noia casta, 12 A
el Sol com un poeta. El foll estiu on som 12 B
 (la pedra es torna brasa i l’aire es torna plom, 12 B
 la fina camiseta com una pell s’encasta) 12 A

 és com una senyora (Guiteres o Proubasta) 12 A

 que, com sobreeixint, no dóna amb planta lleu, cap tomb; 12 B
 baldera, boteruda de natges i de llom 12 B
espera el seu tramvia, i amb els ulls clucs ja el tasta. 12 A

        Bell punt aquell s'atura, que amb totes dues amans 12 C

pren qualsevol dels dos agafadors llampants 12 C
i envers la plataforma s'empeny ella mateixa 12 D

però damunt l’estrep un peu, un d’únic, deixa: 12 A

 són pocs, una minyona, un noi i un d’Agramunt 12 E
 per a lliurar la cuixa d’en terra, hissant-la amunt. 12 E

                                                                                   Josep Carner: Auques i ventalls (1914)

a) Composició poètica, estrofa i mètrica i rima. 
Està format per quatre estrofes de quatre versos les dues primeres i tres versos els dos últims versos. És un sonet,  compost per dotze síl·labes. Pel que fa la rima és consonant i alterna la rima femenina amb la rima masculina, d'art major. És distribueix:
primera estrofa: 12 A, 12 B, 12 B, 12 A           
segona estrofa: 12 A, 12 B, 12 B, 12 A            
tercera estrofa:  12 C, 12 C, 12 ED                
quarta estrofa; 12 A, 12 E, 12 E

 b) Assumpte i tema
Carner descriu un moment de la vida quotidiana, com és esperar al tramvia. 
En la  primera estrofa veu a una noia bonica, compara el sol amb la seva bellesa. Seguidament descriu una dona grassa que sembla inquieta, inquieta perquè creu que li constarà pujar al tramvia i per tant això li preocupa. La tercera estrofa arriba el tramvia, la dona puja però no pot tota sola, només ha pujat una cama i li queda l'altre; així que necessitarà l'ajuda d'una minyona i uns quants nois. La última estrofa descriu pas per pas com ha pujat la dona i l'esforç que ha hagut de fer, donant tot detall de l'escena i així comprendre'n l'instat

c) Llengua i estil: Recursos importants , vocabulari. 
El noucentisme és un periode on la presència de l'idioma era vigorosa. Els noucentistes proposaven una llengua culta per així donar prestigui. Tenien el propòsit de normativitzar-la. Podem trobar algunes sinalefes i elisons com: que amb tota dues mans, com una, la pedra es, l'aire es, dóna amb, espera el, ja el , que amb. També hi trobem per a  numeracions com a la segona estrofa i comparacions com a la primera quan compara la noia amb el sol.
En referència al vocabulari: foll= ple, boteruda de natges=grasa de cames, hissant-la=empenyent. 

d) Conclusions: llibre i època del poema i principals característiques.
Aquest poema va ser incorporat a la segona edició d'Auques i ventalls al 1914, pertany a la segona etapa del noucentisme (1912-1290). 

 Auques i ventalls és un llibre d'ambientació ciutadana de Barcelona. És una oda per idealitzar la ciutat, on els conflictes només són imatges i la tragèdia provoca somriures enlloc de plors. Aquest poema en concret és humorístic seguint la tipologia del llibre. Aques i Ventalls va tenir una gran difusió, ja que els poemes havien estat publicats a La Veu de Catalunya. 

En el poema es presenta  rebuig del virtuosisme, ús d'un joc poètic des d'un punt de vista subjectiu de l'autor.





Publicat per a 1 comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)