BIOGRAFIA JOSEP CARNER

1) VIDA

Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i màxim representant de la poesia noucentista.

El 1897 va entrar a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es va llicenciar en Dret i Filosofia. En aquesta època va col·laborar a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revists i ene va dirigir  Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). 

El 1911 sel va designar membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, on hi va escriure fins al 1928.                                           El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa (-Líban, 1935), amb qui tingué dos fills.

Es considera el renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, l'Havre, Hendai Brussel·les i París. 

Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 es va veure obligat d'allunyar-se de Catalunya forçadament i no hi va tornar a residir mai més.

Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i va emprendre el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'un breu retorn a Catalunya

2) OBRA

Si es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l'alçada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb la seva saviesa i la seva habilitat per escriure. 

a) El corpus dels llibres de poesia de Josep Carner està constituït per:

• Llibre dels poetes (1904)                                         Les monjoies (1912)
• Auques i ventalls (1914)                                         La paraula en el vent (1914)
•  Bella terra, bella gent (1918                                   L'oreig entre les canyes (1920)
• Corones (1904)                                                      El cor quiet (1925)
• Primer llibre de sonets (1905                                  Verger de les galanies (1911)                                
•  Els fruits saborosos (1906                                   (190La malvestat d'Oriana (1910
• La inútil ofrena (1924)                                          Els fruits saborosos (1928)
• Sons de lira i flabiol (1927)                                  La primavera al poblet (1935)
• El veire encantat (1933)                                      Tres diumenges (1946)
• Auques i ventalls (1935)                                     Llunyania (1952)
• Lluna i llanterna (1935)                                      Paliers (1950)                                         
• Arbres (1952)

b) Dins Poesia hi ha una secció que pot ser considerada un llibre nou: es tracta d'Absència (Premi Lletra d'Or, 1958) i els temes recurrents hi són l'exili i la pàtria.

• Lligam (1961)
• Museu zoològic (1963)
• Bestiari (1964)
• Encís de Provença (1966)
• El tomb de l'any (1966)

c) Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

• Elevació (1899), accèssit a la Viola d'or i d'argent
• Vora'l foch. (1900), accèssit a la Viola d'or i d'argent
• Llàntia que s'apaga (1901), 2n accèssit a la Copa Artística
• Parelles (1902), premi extraordinari
• Egloga (1902), accèssit a premi
• Agulles blaves (1902), accèssit a premi
• Retorn (1902), accèssit a premi
• La sacra espectació dels Patriarques (1903), premi de la Viola d'or i d'argent
• A la Mare de Déu del Pi (1903), 2n accèssit a la Viola d'or i d'argent
• Corones (1904), premi de la Viola d'or i d'argent
• La filla del Carmesí (1904), 1r accèssit a la Flor Natural
• Estiueig (1904), accèssit al premi extraordinari de l'Ajuntament de Tarragona
• Llegenda del Montsant (1905), 2n accèssit a la Flor Natural
• La estranya amor (1910), premi de la Flor Natural
• La casa màgica (1917) 
• Poemes de la Nit (El glatit misteriós i Perdut en mon jardí) (1922), premi extraordinari dels Mantenidors - Joya Monserdà
• Musa rústica (1922) 
• Passades d'amor (1922) 
• La tardana serenada (1926) 
• El branc de les vuit fulles (1933), premi de la Flor Natural
• Venus el dia dels morts (1933) 
• Represa. Els vots piadosos (1934) 

d) Altres gèneres significatius                                                                                   Teatre = El Ben Cofat i l'Altre, Cop de vent                                                                                       Prosa = L'idil·li dels nyanyos, Les planetes del verdum, Les bonhomies ,Tres estels i un ròssec