dilluns, 9 de desembre del 2013
EL DESERT: Cròniques de la veritat oculta, Pere Calders
Hem començat el llibre de lectura de Pere Calders, amb el Desert llegit, aprofito per penjar aquest video que explica el conte però d'una manera més entretinguda. Ens fa possible imaginar-nos millor als personatges acompanyat d'imatge i so!
diumenge, 8 de desembre del 2013
EL GRUP SABADELL, Pere Calders
El Grup de Sabadell, la Colla de Sabadell o Grup
de La Mirada va ser una agrupació d’intel·lectuals joves creada al
1918, amb l'objectiu de renovar la vida cultural de Catalunya.
Estava
formada per artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand
Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep Maria
Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres. El màxim
impulsor va ser Francesc Trabal.
El grup es va formar al 1918 a
l'Acadèmia de Belles Arts. Des deg la plataforma de Belles Arts, i en contacte
amb la universitat, la premsa i la cultura van mostrar el seu esperit de revolta
i l’ideal de modernitat cosmopolita per mitjà de l'humor provocatiu i
l'activisme cultural des dels anys vint fins al final de la dictadura
de Primo de Rivera.
Van publicar un full dominical satíric anomenat “La Fulla Salau” i van
organitzar nombroses lectures i tertúlies amb la presència d’intel·lectuals cèlebres
com Josep Carner o Carles Riba.
L'empresa més important del grup va ser la fundació d' Edicions La Mirada,
que després va formar part d'Edicions Proa amb el nom de Col·lecció La
Mirada.
L'humor del Grup de Sabadell era un humor absurd i gratuït, desmitificador dels valors culturals establerts per la societat. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees.
La Colla de Sabadell havia creat el seu ideal
regenerador de la Catalunya-ciutat amb què la burgesia catalana intentava construir una cultura
nacional, moderna i cosmopolita; una cultura que havia sofert la
desmoralització i el desprestigi bèl·lics contra la qual s'havien rebel·lat les avantguardes.
La mare de Pere Calders era sabadellenca i
l’escriptor va passar la seva infantesa en una masia entre Sabadell i Polinyà. Tenia una influència física
de Sabadell molt present indirectament en la seva literatura. Pere Calders va
ser influït poderosament per la Colla de Sabadell, en especial Pere Quart que va ser el seu principal mestre en el fi i difícil art de la ironia
|
BIOGRAFIA PERE CALDERS
Va néixer el
1912 a Barcelona, però va viure en una masia de Polinyà del Vallès (Vallès
Occidental) els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva
família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va facilitar l'accés a
l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris.
Va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a
periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la
Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte,
encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal.
El 1936, va publicar els seus dos
primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del
doctor Larén, on hi començava a predominar trets
característics propis: l'absurd, l'imprevist o l'atzar. Amb
l'esclat de la guerra civil espanyola va col·laborar en publicacions
polítiques i de suport al soldat,etapa on esriu: els contes de L'any de la meva
gràcia
i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se.
El 1937 es va allistar
com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a
la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions
personals la crònica Unitats de xoc. Es va publicar el 1938 amb un pròleg de Carles Riba, és
un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.
Amb la caiguda de
la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de
Molló.Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta
estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es
va exiliar a Mèxic, on va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep
Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys,
va tenir tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de l'escriptor
Avel·lí Artís Gener "Tísner".
Pere Calders no es
va integrar mai del tot a Mèxic perquè va mantenir viu el desig de tornar a
Catalunya, durant l’exili es va moure
per cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats. Allí, va treballar
per a la editorial Uteha, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els
catalans de Mèxic feien possible.
Durant uns mesos de 1958
i 1959 va editar els Fascicles literaris, de periodicitat mensual, escrits i pagats per
ell, on parlava de l'actualitat catalana. Alhora, no va deixar de banda la seva
faceta de contista i novel·lista, va anar publicant tota la seva obra de ficció
a Barcelona, encara que va tenir moltes dificultats per trobar editor.
El 1942 va publicar
el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser molt reconegut per la crítica catalana fins a l'any 1955 amb una altre recull anomenat Cròniques de la
veritat oculta, on va incloure molts contes de la seva primera
època
L'editorial mexicana on treballava la va comprar la barcelonina
Montaner i Simon, el qual va facilitar el retorn a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava
alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se. De nou a Catalunya va practicar "un periodisme de caire polèmic. De
seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), i Ronda naval sota la boira (1966), per a alguns crítics la seva millor obra.
El 1984 es va
iniciar la publicació de les seves Obres Completes a la col·lecció Clàssics Catalans del segle XX, i
el 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. La seva obra literaria, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la
Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer.
ARTICLES PERIDODÍSTICS: Pere Calders
TEXT 1 Isidre Grau, AVUI
La narrativa humil i
sense gaires adorns de Pere Calders, aconsegueix un ràpid enteniment per parts
dels lectors. Alhora que crea confusió respecte al reconeixement literari que es
mereix.
L'exposició ''Els
miralls de la ficció'' no només busca satisfer al públic, pretén acabar amb els
tòpics sobre l'escriptor d'estil simple i senzill
El seu caràcter tímid
i fràgil, no corresponia a una escriptura precisa a la vegada que contundent.
Calders feia ús de la ironia, l'honestedat moral, l'observació i l’espontaneïtat
per anunciar la llibertat total com a antídot contra les traves de la
realitat.
TEXT 2 Amanda Bath, Ideari i
ficció
L'aparició del cinema
allibera a la literatura de seguir un rigorós realisme històric. Això, li
permet aventurar-se en escenaris on la fantasia ajuda a allunyar-se de la vida
real.
Calders combina tant elements
fantàstics com realistes per crear una visió sobre la condició humana. És a
dir, els seus personatges viuen vides monòtones fins que aquests elements
fantàstics ofereixen la possibilitat de figir de la vida real.
Pere Calders combat
contra aquesta realitat, a vegades cruels i pessimistes, amb un dolç tractament
dels personatges i cobert amb humor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)