Va néixer el
1912 a Barcelona, però va viure en una masia de Polinyà del Vallès (Vallès
Occidental) els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva
família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va facilitar l'accés a
l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris.
Va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a
periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la
Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte,
encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal.
El 1936, va publicar els seus dos
primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del
doctor Larén, on hi començava a predominar trets
característics propis: l'absurd, l'imprevist o l'atzar. Amb
l'esclat de la guerra civil espanyola va col·laborar en publicacions
polítiques i de suport al soldat,etapa on esriu: els contes de L'any de la meva
gràcia
i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se.
El 1937 es va allistar
com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a
la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions
personals la crònica Unitats de xoc. Es va publicar el 1938 amb un pròleg de Carles Riba, és
un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.
Amb la caiguda de
la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de
Molló.Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta
estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es
va exiliar a Mèxic, on va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep
Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys,
va tenir tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de l'escriptor
Avel·lí Artís Gener "Tísner".
Pere Calders no es
va integrar mai del tot a Mèxic perquè va mantenir viu el desig de tornar a
Catalunya, durant l’exili es va moure
per cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats. Allí, va treballar
per a la editorial Uteha, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els
catalans de Mèxic feien possible.
Durant uns mesos de 1958
i 1959 va editar els Fascicles literaris, de periodicitat mensual, escrits i pagats per
ell, on parlava de l'actualitat catalana. Alhora, no va deixar de banda la seva
faceta de contista i novel·lista, va anar publicant tota la seva obra de ficció
a Barcelona, encara que va tenir moltes dificultats per trobar editor.
El 1942 va publicar
el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser molt reconegut per la crítica catalana fins a l'any 1955 amb una altre recull anomenat Cròniques de la
veritat oculta, on va incloure molts contes de la seva primera
època
L'editorial mexicana on treballava la va comprar la barcelonina
Montaner i Simon, el qual va facilitar el retorn a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava
alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se. De nou a Catalunya va practicar "un periodisme de caire polèmic. De
seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), i Ronda naval sota la boira (1966), per a alguns crítics la seva millor obra.
El 1984 es va
iniciar la publicació de les seves Obres Completes a la col·lecció Clàssics Catalans del segle XX, i
el 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. La seva obra literaria, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la
Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada