MERCÈ RODOREDA
•Neix
a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908.
•Coneguda
sobretot com a novel·lista i contista,
però escriu també obres dramàtiques i poesia lírica.
•Viu
una infantesa solitària:
filla única i no es relaciona amb infants de la seva edat perquè va anar a escola (7-10anys) en 2 centres
•Creix
en un ambient de barri tranquil amb els seus pares i avi:
qui li va inculcar la passió per la lectura i per les flors,
aspecte
que reflectirà en la seva obra
•La
mort
de l'avi, quan ella té 12 anys, va marcar la seva adolescència.
•1928,
es casa amb el seu oncle matern
Joan
Gurguí (14 anys més gran, ella en té 20). El tiet havia marxat a Amèrica molt
jove i va tornar amb una fortuna econòmica el 1921.
•1929,
el
matrimoni,
mai va ser acceptat per ella, però amb ell té el seu únic fill, Jordi Gurguí.
Això es converteix en una experiència traumàtica. Encara
més al final de la seva vida, quan ella mateixa, es culpabilitza de la
malaltia mental que
afectarà el seu fill, i que l’obligarà a ser internat a l’Institut Psiquiàtric
de Reus.
•A
partir
dels
fets
de joventut ,
a
inicis1930
, Rodoreda tria
la literatura com una alternativa d'evasió de
l’entorn que
ha patit.
•Inicia
així una carrera
amb col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi (Meridià, Mirador, Revista
de Catalunya)
generalment contes
i novel·les
que
no inclou en les seves Obres completes:
-Sóc una dona honrada (1932) - Un dia en la vida d'un home (1934)
-Del que hom no pot fugir (1934) - Crim(1936)
- Aloma (1938): si la inclourà
•Anys
30
molta activitat en publicacions, durant aquests també:
- treballa
al
Comissariat
de Propaganda de la Geralitat
de
Catalunya
-
membre de
la Institució de les Lletres Catalanes.
-
Intensitat en la perspectiva sentimental:
relació platònica,
amb el polític Andreu Nin i amb el novel·lista Francesc
Trabal,
un dels membres
del Grup
de Sabadell.
•1939
camí
cap a l’exili
amb
altres
escriptors catalans (Pere Calders, Pere
Quart,
Armand Obiols, Xavier Benguerel,
Francesc Trabal...)
al castell
de Roissy-en-Brie,
a 25km
de París
•En
el refugi d'exili,
enceta
una
relació
sentimental amb
Armand
Obiols
(casat
amb
la germana de l'escriptor Francesc Trabal)
i que
durarà fins a la mort d'Obiols,
a Viena, el 1971.
•
La
majoria dels escriptors catalans exiliats
embarquen cap a Amèrica, Mercè
Rodoreda
i Armand Obiols opten per quedar-se a França.
Assisteixen a l'entrada dels nazis a
París i han d'emprendre la fugida a peu cap
a llocs més segurs.
•Viuen
a Llemotges
i a Bordeus.
•1946
es
tornen
a instal·lar a París:
- època de
duresa
de supervivència «escriure
semblava una ocupació espantosament frívola».
- la precarietat
econòmica li impedeix tenir la tranquil·litat
necessària per dedicar-se a
la
seva obra literària.
•l'activitat
dramàtica
de
Rodoreda
comença
els
primers
anys
de l'exili
(1940-1950)
-quan a
Catalunya encara no s'ha perdut l'esperança de restaurar la
legitimitat
republicana
-quan l'autora
té ben present la capacitat de projecció que el teatre
català
ha tingut en la pre-guerra
•Fins
el 1979 no
es representarà cap de les seves obres
a Catalunya,
i la seva publicació serà
tardana,
10
anys després
de la seva mort.
•Cap
1946
comença
a
escriure poesia lírica.
-Fa
sonets dels quals fa un recull poètic: Món
d'Ulisses
(els
treballarà fins 50’)
•
1947
nou d'aquests
sonets es publiquen a la Revista
i
a més:
-1947 guanya la
Flor Natural als Jocs Florals de Londres
-1948 els de
de París
-1949 els de
Montevideo
on és
proclamada Mestra en Gai Saber.
•1954
Armand
Obiols
obté feina com a traductor a l'organisme de les
Nacions Unides, a Ginebra,
els arriba l'estabilitat econòmica:
•Mercè
Rodoreda
entra
en
una etapa de creativitat enorme:
-recull els
contes que tenia dispersos en diferents revistes de l'exili i
n'hi afegeix d'inèdits.
- trenca el
seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos
contes (1958),
que obtindrà
el premi Víctor Català i
que
l'esperona a redactar, novel·les com
Jardí
vora
el mar, La
plaça del Diamant i La
mort i la primavera.
•1971 mort sobtada
d'Armand
Obiols,
s'accentua la
seva solitud
a Ginebra
•1972
en
una
estada a Romanyà
de la Selva
on construeix un xalet
i retorna
a
Catalunya. A Romanyà
acabarà
:
-la novel·la Mirall
trencat (1974),
considerada per
a molts la més
sòlida de la seva producció,
seguiran noveles
com:
- la
novel·la Semblava de
seda
i
altres contes (1978)
- també Tots
els contes(1979)
- Viatges i flors (1980)
i Quanta, quantaguerra... (1980).
•etapa
de
retorn a
Catalunya:
és membre i Sòcia d'Honor
de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i li és atorgat el Premi
d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980.
•Afectada
d'un
càncer,
declarat
en molt poc temps, mor en una clínica
de Girona,
el 13 d'abril de 1983, i és enterrada a Romanyà
•Deixa
com
a hereu
del llegat literari l'Institut
d'Estudis Catalans, que posteriorment crearà la Fundació Mercè Rodoreda.
