BIOGRAFIA MERCÈ RODOREDA

MERCÈ RODOREDA

•Neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908.

•Coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també obres dramàtiques i poesia lírica.

•Viu una  infantesa solitària: filla única i no es relaciona amb infants de la seva edat perquè va anar  a escola (7-10anys) en 2 centres

•Creix en un ambient de barri tranquil amb els seus pares i avi: qui li va inculcar la passió per la lectura i per les flors, aspecte que reflectirà en la seva obra

   

•La mort de l'avi, quan ella té 12 anys, va marcar la  seva adolescència. 

•1928, es casa amb el seu oncle matern Joan Gurguí (14 anys més gran, ella en té 20). El tiet havia marxat a Amèrica molt jove i va tornar amb una fortuna econòmica el 1921.

•1929, el matrimoni, mai va ser acceptat per ella, però amb ell té el seu únic fill, Jordi Gurguí. Això es converteix en una experiència traumàtica. Encara més al final de la seva vida, quan ella mateixa, es culpabilitza de la malaltia mental que afectarà el seu fill, i que l’obligarà a ser internat a l’Institut Psiquiàtric de Reus. 

•A partir dels fets de joventut , a inicis1930 , Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió de l’entorn que ha patit. 

•Inicia així una carrera amb col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi (Meridià, Mirador, Revista de Catalunya) generalment contes i novel·les que no inclou en les seves Obres completes: 

         -Sóc una dona honrada (1932)        - Un dia en la vida d'un home (1934)

         -Del que hom no pot fugir (1934)     - Crim(1936) 

         - Aloma (1938): si la inclourà

•Anys 30 molta activitat en publicacions, durant aquests també:              

-  treballa al Comissariat de Propaganda de la Geralitat de Catalunya

- membre  de la Institució de les Lletres Catalanes.

- Intensitat en la perspectiva sentimental: relació platònica, amb el   polític Andreu Nin i amb el novel·lista Francesc Trabal, un dels membres del Grup de Sabadell.

•1939 camí cap a l’exili amb altres escriptors catalans (Pere Calders, Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Francesc Trabal...) al castell de Roissy-en-Brie, a 25km de París

•En el refugi d'exili, enceta una relació sentimental amb Armand Obiols (casat amb la germana de l'escriptor Francesc Trabal) i que durarà fins a la mort d'Obiols, a Viena, el 1971.

• La majoria dels escriptors catalans exiliats embarquen cap a Amèrica,  Mercè Rodoreda i Armand Obiols opten per quedar-se a França. Assisteixen a l'entrada dels nazis a París i han d'emprendre la fugida a peu cap a llocs més segurs. 

•Viuen a Llemotges i a Bordeus.

•1946 es tornen a instal·lar a París:                                                                  

     - època de duresa de supervivència  «escriure semblava una ocupació espantosament frívola».

     - la precarietat econòmica li impedeix tenir la tranquil·litat          

      necessària per dedicar-se a la seva obra literària. 

•l'activitat dramàtica de Rodoreda comença els primers anys de l'exili (1940-1950)

     -quan a Catalunya encara no s'ha perdut l'esperança de restaurar la legitimitat republicana

     -quan l'autora té ben present la capacitat de projecció que el teatre català ha tingut en la pre-guerra

•Fins el 1979 no es representarà cap de les seves obres a Catalunya, i la seva publicació serà tardana, 10 anys després de la seva mort. 

•Cap 1946 comença a escriure poesia lírica.                                                

   -Fa sonets  dels quals fa un recull poètic: Món d'Ulisses (els treballarà fins 50’)      

• 1947 nou d'aquests sonets es publiquen a la Revista i a més:                      

  -1947 guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Londres                     

  -1948 els de de París                                                                                         

  -1949 els de Montevideo on és proclamada Mestra en Gai Saber.

 •1954 Armand Obiols obté feina com a traductor a l'organisme de les Nacions Unides, a Ginebra, els arriba l'estabilitat econòmica:

•Mercè Rodoreda entra en una etapa de creativitat enorme:                      

  -recull els contes que tenia dispersos en diferents revistes de l'exili i n'hi afegeix d'inèdits.                                                                                           

  - trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958),    que obtindrà el premi Víctor Català i que l'esperona a redactar, novel·les com Jardí vora el mar, La plaça del Diamant i La mort i la primavera. 

•1971  mort sobtada d'Armand Obiols, s'accentua la seva solitud a Ginebra 

•1972 en una estada a Romanyà de la Selva on construeix un xalet i retorna a Catalunya. A Romanyà acabarà :                                                

    -la novel·la Mirall trencat (1974), considerada  per a molts la més sòlida de la seva producció, seguiran noveles

     com:                                                        

    - la novel·la Semblava de seda i altres contes (1978)                        

    - també  Tots els contes(1979)

    - Viatges i flors (1980) i Quanta, quantaguerra... (1980). 

•etapa de retorn a Catalunya: és membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980.

•Afectada d'un càncer, declarat en molt poc temps, mor en una clínica de Girona, el 13 d'abril de 1983, i és enterrada a Romanyà

•Deixa com a hereu del llegat literari l'Institut d'Estudis Catalans, que posteriorment crearà la Fundació Mercè Rodoreda.