BIOGRAFIA MERCÈ RODOREDA

MERCÈ RODOREDA

•Neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908.

•Coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també obres dramàtiques i poesia lírica.

•Viu una  infantesa solitària: filla única i no es relaciona amb infants de la seva edat perquè va anar  a escola (7-10anys) en 2 centres

•Creix en un ambient de barri tranquil amb els seus pares i avi: qui li va inculcar la passió per la lectura i per les flors, aspecte que reflectirà en la seva obra

   

•La mort de l'avi, quan ella té 12 anys, va marcar la  seva adolescència. 

•1928, es casa amb el seu oncle matern Joan Gurguí (14 anys més gran, ella en té 20). El tiet havia marxat a Amèrica molt jove i va tornar amb una fortuna econòmica el 1921.

•1929, el matrimoni, mai va ser acceptat per ella, però amb ell té el seu únic fill, Jordi Gurguí. Això es converteix en una experiència traumàtica. Encara més al final de la seva vida, quan ella mateixa, es culpabilitza de la malaltia mental que afectarà el seu fill, i que l’obligarà a ser internat a l’Institut Psiquiàtric de Reus. 

•A partir dels fets de joventut , a inicis1930 , Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió de l’entorn que ha patit. 

•Inicia així una carrera amb col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi (Meridià, Mirador, Revista de Catalunya) generalment contes i novel·les que no inclou en les seves Obres completes: 

         -Sóc una dona honrada (1932)        - Un dia en la vida d'un home (1934)

         -Del que hom no pot fugir (1934)     - Crim(1936) 

         - Aloma (1938): si la inclourà

•Anys 30 molta activitat en publicacions, durant aquests també:              

-  treballa al Comissariat de Propaganda de la Geralitat de Catalunya

- membre  de la Institució de les Lletres Catalanes.

- Intensitat en la perspectiva sentimental: relació platònica, amb el   polític Andreu Nin i amb el novel·lista Francesc Trabal, un dels membres del Grup de Sabadell.

•1939 camí cap a l’exili amb altres escriptors catalans (Pere Calders, Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Francesc Trabal...) al castell de Roissy-en-Brie, a 25km de París

•En el refugi d'exili, enceta una relació sentimental amb Armand Obiols (casat amb la germana de l'escriptor Francesc Trabal) i que durarà fins a la mort d'Obiols, a Viena, el 1971.

• La majoria dels escriptors catalans exiliats embarquen cap a Amèrica,  Mercè Rodoreda i Armand Obiols opten per quedar-se a França. Assisteixen a l'entrada dels nazis a París i han d'emprendre la fugida a peu cap a llocs més segurs. 

•Viuen a Llemotges i a Bordeus.

•1946 es tornen a instal·lar a París:                                                                  

     - època de duresa de supervivència  «escriure semblava una ocupació espantosament frívola».

     - la precarietat econòmica li impedeix tenir la tranquil·litat          

      necessària per dedicar-se a la seva obra literària. 

•l'activitat dramàtica de Rodoreda comença els primers anys de l'exili (1940-1950)

     -quan a Catalunya encara no s'ha perdut l'esperança de restaurar la legitimitat republicana

     -quan l'autora té ben present la capacitat de projecció que el teatre català ha tingut en la pre-guerra

•Fins el 1979 no es representarà cap de les seves obres a Catalunya, i la seva publicació serà tardana, 10 anys després de la seva mort. 

•Cap 1946 comença a escriure poesia lírica.                                                

   -Fa sonets  dels quals fa un recull poètic: Món d'Ulisses (els treballarà fins 50’)      

• 1947 nou d'aquests sonets es publiquen a la Revista i a més:                      

  -1947 guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Londres                     

  -1948 els de de París                                                                                         

  -1949 els de Montevideo on és proclamada Mestra en Gai Saber.

 •1954 Armand Obiols obté feina com a traductor a l'organisme de les Nacions Unides, a Ginebra, els arriba l'estabilitat econòmica:

•Mercè Rodoreda entra en una etapa de creativitat enorme:                      

  -recull els contes que tenia dispersos en diferents revistes de l'exili i n'hi afegeix d'inèdits.                                                                                           

  - trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958),    que obtindrà el premi Víctor Català i que l'esperona a redactar, novel·les com Jardí vora el mar, La plaça del Diamant i La mort i la primavera. 

•1971  mort sobtada d'Armand Obiols, s'accentua la seva solitud a Ginebra 

•1972 en una estada a Romanyà de la Selva on construeix un xalet i retorna a Catalunya. A Romanyà acabarà :                                                

    -la novel·la Mirall trencat (1974), considerada  per a molts la més sòlida de la seva producció, seguiran noveles

     com:                                                        

    - la novel·la Semblava de seda i altres contes (1978)                        

    - també  Tots els contes(1979)

    - Viatges i flors (1980) i Quanta, quantaguerra... (1980). 

•etapa de retorn a Catalunya: és membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980.

•Afectada d'un càncer, declarat en molt poc temps, mor en una clínica de Girona, el 13 d'abril de 1983, i és enterrada a Romanyà

•Deixa com a hereu del llegat literari l'Institut d'Estudis Catalans, que posteriorment crearà la Fundació Mercè Rodoreda. 

BIOGRAFIA SALVADOR ESPRIU

• Va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners, on el seu pare exercia de notari. La seva família, marxa a  Barcelona el 1915 a més d'Arenys de mar. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera. 

• Una de les seves germanes mor prematurament per complicacions de salut , Salvador ha de passar gairebé tres anys recuperant-se en una casa de la família a Viladrau. Dos anys després de la mort de la germana, Francesc, el germà gran, mor en un accident al port d'Arenys. 

• El seu primer llibre, Israel, en castellà, l'escriu amb quinze anys. El 1930 aconsegueix el títol de batxiller amb matrícula d'honor i rep el «Premio extraordinario en el grado de bachiller en letras». El mateix any entra a la Universitat de Barcelona per estudiar Dret i Història Antiga. Als divuit, publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren la seva capacitat com a narrador original. A més s'aparta dels corrents noucentistes. 

• El 1933 participa en el viatge organitzat pel govern de la República amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrània. Per això Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, seran espais  que tindran un paper important en la seva obra.

• Publica Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc (1935) mostrant ser un narrador satíric. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga. 

• Un cop acabada la guerra treballa com a advocat en una notaria,  però mai abandona el conreu literari: el 1939 escriu la tragèdia Antígona, inèdita fins 1955. D'aquesta etapa  sorgeixen obres de teatre com Primera història d'Esther a més del seu primer recull de poemes, Cementiri de Sinera (1946), amb el qual inicia les referències al món mític d'Arenys de Mar. 

• Continua amb les obres Les cançons d'Ariadna (1949), Les Hores i Mr. Death(1952), El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955). El seu poemari La pell de brau (1960), que surt publicat esquivant la censura, es converteix en símbol de la resistència cultural catalana contra la repressió de la dictadura franquista. 

• Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'alguns dels seus poemes fa que hi hagi una popularització de l'obra de Salvador Espriu, així com diverses representacions que la Companyia de Teatre Adrià Gual fa de les seves obres teatrals com Ronda de mort a Sinera (1966) o Una altra Fedra, si us plau (1978).   Amb la popularitat esdevé com a poeta del poble, símbol de la lluita contra la opressió i a favor de la llibertat d'aquests.

• El 1980 es publica el primer volum de l'Obra Poètica Completa traduïda al castellà a cura d'Andrés Sánchez i Ramon Pinyol, amb el qual rep el reconeixement de tota la crítica espanyola. 

• És distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982).  Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. Membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana des de la seva fundació l'any 1977 –és el seu soci número 4–, és nomenat Soci d'Honor de l'entitat. 

• Durant els darrers anys de la seva vida, Salvador Espriu es dedica a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un model ben acabat.                                                                                 Les correcions afegides al valor de la seva obra, el converteix en un model de l'últim quart de segle. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica). 

• El 22 de febrer de 1985 Salvador Espriu mor a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, població que acull des de 1987 el Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu. 

• El 2003 se celebra a Barcelona i a Arenys de Mar el I Congrés Internacional Salvador Espriu. Deu anys més tard, l'any 2013, amb motiu del centenari del seu naixement, se celebra l'Any Espriu, amb l'organització del II Congrés Internacional Salvador Espriu a més de nombrosos actes cívics i acadèmics per recordar i homenatjar el que  és un dels autors cabdals de la literatura catalana i universal del segle XX. 

Cròniques de la veritat oculta

1. Feu els següents exercicis d'un dels contes que heu preparat.

a) Comenta el títol: El Problema de l'Índia

Aquest conte fa referència a l'adoració dels animals per part dels hindús, el protagonista explica que n'havia sentit a parlar, però molt per alt. Aquesta adoració, el portarà a ell a posar-se en problemes. 

b) Copia i analitza un fragment irònic i/o humorístic

Com  a conte realitzat per Pere Calders, hi caracteritza el seu toc irònic i humorístic:

· La primera sorpresa diríem, va ésser una vaca que caminava deixada anar per la vorera, sense aparença de tenir amo ni guardià. Europeu com soc, vaig anar a trobar un policia.

· -Que ella ens guardi a vós i a mi, foraster.

·  Mestrestant, una noia anglesa m’havia enamorat

· Vaig posar-li la mà damunt del nas (o allò que les vaques tenen com a nas). La vaca sabia que no era permès a un estranger anar tan lluny.

·  Jo respecto la vaca, i mai no hauria estat el primer en la baralla però el ram és meu, l’he adquirit legítimament i el tinc destinat a una altra cosa

.  Vaig encarregar un ram com el primer, i un altre de poca categoria, econòmic.

·  La bèstia aixecà el cap i em mirà plena de fatxenderia, segura de disposar de mi el seu arbitri.

·  El policia trobà que l’engany era monstruós, havent-me detingut un jutge em codemnà a tres mesos de presó ‘’perque havia fet trampa a una vaca sagrada’’  

c) Explica el que més t'ha sorprès.

Al principi del conte, l’autor fa referencia al coneixement general que la gent té de la cultura hindú. Però que ell fins que no va viatjar, no ho va saber. ''Sóc conscient de l’adoració que els hindús dediquen als animanls, com la majoria de la gent, el que no sabia és que aquesta adoració anés tan enllà''. El fet que expliqui que l'engany a la vaca li va suposar anar a la pressó, m'ha sorprès molt. Ja que d'una manera es pot entendre que pugui ser sagrada per a ells, però fins tal punt d'arribar anar a judici, és molt excessiu.

2- Penja al bloc el comentari basat en: Un dels contes que més m'ha agradat de Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders és EL DESERT

L’Espol, a finals del mes de juny apareix amb la mà dreta embenada. El cas és que ell creu que s’està morint degut a un dolor al costat dret. Per això, tanca el puny amb molta força, empresonant la vida per així evitar que se li escapi.    Així doncs, decideix explicar el què li ha passat. Primer al gerent qui resisteix a prescindir d’ell. Tot seguit, el metge opina que es tracta d’una pertorbació de tipus al·lèrgic .A continuació, la seva promesa, un cop havent escoltat la versió de l’Espol, decideix teixir-li un guant sense dits amb l’ajuda de la seva mare.  Ningú no contradiu la seva idea, i actuen com si res.                                            De mica en mica, quan se la va desembolicant, l’Espol té una sensació molt rara, com la d’un miratge.           Es veu en un desert on hi ha una nena a la qual li explica el que li succeeix. Ella creu que hauria de posar el puny en una gerra amb aigua i esperaria la vida eterna. Quan està apunt de deixar-se vèncer, un trapezista el saluda amb la mà i ell repeteix el gest, provocant així l’alliberació de la vida reclosa. Intenta agafar-la però ja no pot. Llavors, l’Espol recorda que s’havia descuidat la clau del gas oberta.                                                 

M'ha agradat molt perquè en aquest cas, la metàfora que la vida se li escapa de les mans es compleix, és com si tot el conte en si fos una gran metàfora, des de que comença fins que s'acaba.

EL DESERT: Cròniques de la veritat oculta, Pere Calders

Hem començat el llibre de lectura de Pere Calders, amb el Desert llegit, aprofito per penjar aquest video que explica el conte però d'una manera més entretinguda.                                             Ens fa possible imaginar-nos millor als personatges acompanyat d'imatge i so! 

EL GRUP SABADELL, Pere Calders

El Grup de Sabadell, la Colla de Sabadell o Grup de La Mirada va ser una agrupació d’intel·lectuals joves creada al  1918, amb l'objectiu de renovar la vida cultural de Catalunya.                                                                                                                           Estava formada per artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep Maria Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres. El màxim impulsor va ser Francesc Trabal. El grup es va formar al 1918 a l'Acadèmia de Belles Arts. Des deg la plataforma de Belles Arts, i en contacte amb la universitat, la premsa i la cultura van mostrar el seu esperit de revolta i l’ideal de modernitat cosmopolita per mitjà de l'humor provocatiu i l'activisme cultural des dels anys vint fins al final de la dictadura de Primo de Rivera. Van publicar un full dominical satíric anomenat “La Fulla Salau” i van organitzar nombroses lectures i tertúlies amb la presència d’intel·lectuals cèlebres com Josep Carner o Carles Riba.  L'empresa més important del grup va ser la fundació d' Edicions La Mirada, que després va formar part d'Edicions Proa amb el nom de Col·lecció La Mirada. L'humor del  Grup de Sabadell era un humor absurd i gratuït, desmitificador dels valors culturals establerts per la societat. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees. La Colla de Sabadell havia creat el seu ideal regenerador de la Catalunya-ciutat amb què la burgesia catalana intentava construir una cultura nacional, moderna i cosmopolita; una cultura que havia sofert la desmoralització i el desprestigi bèl·lics contra la qual s'havien rebel·lat les avantguardes. La mare de Pere Calders era sabadellenca i l’escriptor va passar la seva infantesa en una masia entre Sabadell i Polinyà. Tenia una influència física de Sabadell molt present indirectament en la seva literatura. Pere Calders va ser influït poderosament per la Colla de Sabadell, en especial Pere Quart que va ser el seu principal mestre en el fi i difícil art de la ironia

BIOGRAFIA PERE CALDERS

Pere Calders va ser un escriptor i dibuixant català conegut 

sobretot per la seva faceta de

contista. Escrigué novel·les i articles periodístics en algunesrevistes importants                   

Va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia de Polinyà del Vallès (Vallès Occidental) els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va facilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris.

Va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal. 

El 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, on hi començava a predominar trets característics propis: l'absurd, l'imprevist o l'atzar.                                                                                                   Amb l'esclat de la guerra civil espanyola va col·laborar en publicacions polítiques i de suport al soldat,etapa on esriu: els contes de L'any de la meva gràcia  i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se. 

El 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals la crònica Unitats de xoc. Es va publicar el 1938 amb un pròleg de Carles Riba, és un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola. 

Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló.Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut.     A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner". 

Pere Calders no es va integrar mai del tot a Mèxic perquè va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, durant l’exili  es va moure per cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats. Allí, va treballar per a la editorial Uteha, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible.

Durant uns mesos de 1958 i 1959 va editar els Fascicles literaris, de periodicitat mensual, escrits i pagats per ell, on parlava de l'actualitat catalana. Alhora, no va deixar de banda la seva faceta de contista i novel·lista, va anar publicant tota la seva obra de ficció a Barcelona, encara que va tenir moltes dificultats per trobar editor. 

El 1942 va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser molt reconegut per la crítica catalana fins a l'any 1955 amb una altre recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, on va incloure molts contes de la seva primera època

L'editorial mexicana on treballava la va comprar la barcelonina Montaner i Simon, el qual va facilitar el retorn a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se. De nou a Catalunya va practicar "un periodisme de caire polèmic. De seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), i Ronda naval sota la boira (1966), per a alguns crítics la seva millor obra.

Pel que fa als contes, l'any 1968 els reuneix tots i n'afegeix algun d'inèdit al volum, Tots els contes, que va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or l'any següent.

Pere Calders va col·laborar en llibres col·lectius i va continuar escrivint articles per aCanigó, Serra d'Or, El Temps i Avui. Ell equiparava la literatura i el periodisme, vàlids tots dos per explicar la realitat.

El 1984 es va iniciar la publicació de les seves Obres Completes a la col·lecció Clàssics Catalans del segle XX, i el 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. La seva obra literaria, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer.