EL DESERT: Cròniques de la veritat oculta, Pere Calders

Hem començat el llibre de lectura de Pere Calders, amb el Desert llegit, aprofito per penjar aquest video que explica el conte però d'una manera més entretinguda.                                             Ens fa possible imaginar-nos millor als personatges acompanyat d'imatge i so! 

EL GRUP SABADELL, Pere Calders

El Grup de Sabadell, la Colla de Sabadell o Grup de La Mirada va ser una agrupació d’intel·lectuals joves creada al  1918, amb l'objectiu de renovar la vida cultural de Catalunya.                                                                                                                           Estava formada per artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep Maria Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres. El màxim impulsor va ser Francesc Trabal. El grup es va formar al 1918 a l'Acadèmia de Belles Arts. Des deg la plataforma de Belles Arts, i en contacte amb la universitat, la premsa i la cultura van mostrar el seu esperit de revolta i l’ideal de modernitat cosmopolita per mitjà de l'humor provocatiu i l'activisme cultural des dels anys vint fins al final de la dictadura de Primo de Rivera. Van publicar un full dominical satíric anomenat “La Fulla Salau” i van organitzar nombroses lectures i tertúlies amb la presència d’intel·lectuals cèlebres com Josep Carner o Carles Riba.  L'empresa més important del grup va ser la fundació d' Edicions La Mirada, que després va formar part d'Edicions Proa amb el nom de Col·lecció La Mirada. L'humor del  Grup de Sabadell era un humor absurd i gratuït, desmitificador dels valors culturals establerts per la societat. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees. La Colla de Sabadell havia creat el seu ideal regenerador de la Catalunya-ciutat amb què la burgesia catalana intentava construir una cultura nacional, moderna i cosmopolita; una cultura que havia sofert la desmoralització i el desprestigi bèl·lics contra la qual s'havien rebel·lat les avantguardes. La mare de Pere Calders era sabadellenca i l’escriptor va passar la seva infantesa en una masia entre Sabadell i Polinyà. Tenia una influència física de Sabadell molt present indirectament en la seva literatura. Pere Calders va ser influït poderosament per la Colla de Sabadell, en especial Pere Quart que va ser el seu principal mestre en el fi i difícil art de la ironia

BIOGRAFIA PERE CALDERS

Pere Calders va ser un escriptor i dibuixant català conegut 

sobretot per la seva faceta de

contista. Escrigué novel·les i articles periodístics en algunesrevistes importants                   

Va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia de Polinyà del Vallès (Vallès Occidental) els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va facilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris.

Va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal. 

El 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, on hi començava a predominar trets característics propis: l'absurd, l'imprevist o l'atzar.                                                                                                   Amb l'esclat de la guerra civil espanyola va col·laborar en publicacions polítiques i de suport al soldat,etapa on esriu: els contes de L'any de la meva gràcia  i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se. 

El 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals la crònica Unitats de xoc. Es va publicar el 1938 amb un pròleg de Carles Riba, és un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola. 

Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló.Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut.     A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner". 

Pere Calders no es va integrar mai del tot a Mèxic perquè va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, durant l’exili  es va moure per cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats. Allí, va treballar per a la editorial Uteha, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible.

Durant uns mesos de 1958 i 1959 va editar els Fascicles literaris, de periodicitat mensual, escrits i pagats per ell, on parlava de l'actualitat catalana. Alhora, no va deixar de banda la seva faceta de contista i novel·lista, va anar publicant tota la seva obra de ficció a Barcelona, encara que va tenir moltes dificultats per trobar editor. 

El 1942 va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser molt reconegut per la crítica catalana fins a l'any 1955 amb una altre recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, on va incloure molts contes de la seva primera època

L'editorial mexicana on treballava la va comprar la barcelonina Montaner i Simon, el qual va facilitar el retorn a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se. De nou a Catalunya va practicar "un periodisme de caire polèmic. De seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), i Ronda naval sota la boira (1966), per a alguns crítics la seva millor obra.

Pel que fa als contes, l'any 1968 els reuneix tots i n'afegeix algun d'inèdit al volum, Tots els contes, que va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or l'any següent.

Pere Calders va col·laborar en llibres col·lectius i va continuar escrivint articles per aCanigó, Serra d'Or, El Temps i Avui. Ell equiparava la literatura i el periodisme, vàlids tots dos per explicar la realitat.

El 1984 es va iniciar la publicació de les seves Obres Completes a la col·lecció Clàssics Catalans del segle XX, i el 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. La seva obra literaria, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer.

ARTICLES PERIDODÍSTICS: Pere Calders

TEXT 1 Isidre Grau, AVUI

La narrativa humil i sense gaires adorns de Pere Calders, aconsegueix un ràpid enteniment per parts dels lectors. Alhora que crea confusió respecte al reconeixement literari que es mereix. 

L'exposició ''Els miralls de la ficció'' no només busca satisfer al públic, pretén acabar amb els tòpics sobre l'escriptor d'estil simple i senzill 

El seu caràcter tímid i fràgil, no corresponia a una escriptura precisa a la vegada que contundent. Calders feia ús de la ironia, l'honestedat moral, l'observació i l’espontaneïtat per anunciar la llibertat total com a antídot contra les traves de la realitat. 

TEXT 2 Amanda Bath, Ideari i ficció

L'aparició del cinema allibera a la literatura de seguir un rigorós realisme històric. Això, li permet aventurar-se en escenaris on la fantasia ajuda a allunyar-se de la vida real.                                                                        

 Calders combina tant elements fantàstics com realistes per crear una visió sobre la condició humana. És a dir, els seus personatges viuen vides monòtones fins que aquests elements fantàstics ofereixen la possibilitat de figir de la vida real. 

Pere Calders combat contra aquesta realitat, a vegades cruels i pessimistes, amb un dolç tractament dels personatges i cobert amb humor. 

BIOGRAFIA JOSEP CARNER

1) VIDA

Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i màxim representant de la poesia noucentista.

El 1897 va entrar a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es va llicenciar en Dret i Filosofia. En aquesta època va col·laborar a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revists i ene va dirigir  Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). 

El 1911 sel va designar membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, on hi va escriure fins al 1928.                                           El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa (-Líban, 1935), amb qui tingué dos fills.

Es considera el renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, l'Havre, Hendai Brussel·les i París. 

Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 es va veure obligat d'allunyar-se de Catalunya forçadament i no hi va tornar a residir mai més.

Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i va emprendre el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'un breu retorn a Catalunya

2) OBRA

Si es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l'alçada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb la seva saviesa i la seva habilitat per escriure. 

a) El corpus dels llibres de poesia de Josep Carner està constituït per:

• Llibre dels poetes (1904)                                         Les monjoies (1912)
• Auques i ventalls (1914)                                         La paraula en el vent (1914)
•  Bella terra, bella gent (1918                                   L'oreig entre les canyes (1920)
• Corones (1904)                                                      El cor quiet (1925)
• Primer llibre de sonets (1905                                  Verger de les galanies (1911)                                
•  Els fruits saborosos (1906                                   (190La malvestat d'Oriana (1910
• La inútil ofrena (1924)                                          Els fruits saborosos (1928)
• Sons de lira i flabiol (1927)                                  La primavera al poblet (1935)
• El veire encantat (1933)                                      Tres diumenges (1946)
• Auques i ventalls (1935)                                     Llunyania (1952)
• Lluna i llanterna (1935)                                      Paliers (1950)                                         
• Arbres (1952)

b) Dins Poesia hi ha una secció que pot ser considerada un llibre nou: es tracta d'Absència (Premi Lletra d'Or, 1958) i els temes recurrents hi són l'exili i la pàtria.

• Lligam (1961)
• Museu zoològic (1963)
• Bestiari (1964)
• Encís de Provença (1966)
• El tomb de l'any (1966)

c) Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

• Elevació (1899), accèssit a la Viola d'or i d'argent
• Vora'l foch. (1900), accèssit a la Viola d'or i d'argent
• Llàntia que s'apaga (1901), 2n accèssit a la Copa Artística
• Parelles (1902), premi extraordinari
• Egloga (1902), accèssit a premi
• Agulles blaves (1902), accèssit a premi
• Retorn (1902), accèssit a premi
• La sacra espectació dels Patriarques (1903), premi de la Viola d'or i d'argent
• A la Mare de Déu del Pi (1903), 2n accèssit a la Viola d'or i d'argent
• Corones (1904), premi de la Viola d'or i d'argent
• La filla del Carmesí (1904), 1r accèssit a la Flor Natural
• Estiueig (1904), accèssit al premi extraordinari de l'Ajuntament de Tarragona
• Llegenda del Montsant (1905), 2n accèssit a la Flor Natural
• La estranya amor (1910), premi de la Flor Natural
• La casa màgica (1917) 
• Poemes de la Nit (El glatit misteriós i Perdut en mon jardí) (1922), premi extraordinari dels Mantenidors - Joya Monserdà
• Musa rústica (1922) 
• Passades d'amor (1922) 
• La tardana serenada (1926) 
• El branc de les vuit fulles (1933), premi de la Flor Natural
• Venus el dia dels morts (1933) 
• Represa. Els vots piadosos (1934) 

d) Altres gèneres significatius                                                                                   Teatre = El Ben Cofat i l'Altre, Cop de vent                                                                                       Prosa = L'idil·li dels nyanyos, Les planetes del verdum, Les bonhomies ,Tres estels i un ròssec 

POEMA: SÍMBOLS, Josep Carner.

SÍMBOLS
http://www.youtube.com/watch?v=48tmE6uo8jk

L’antic veia la Lluna com una noia casta, 12 A

el Sol com un poeta. El foll estiu on som 12 B

 (la pedra es torna brasa i l’aire es torna plom, 12 B

 la fina camiseta com una pell s’encasta) 12 A

 és com una senyora (Guiteres o Proubasta) 12 A

 que, com sobreeixint, no dóna amb planta lleu, cap tomb; 12 B

 baldera, boteruda de natges i de llom 12 B

espera el seu tramvia, i amb els ulls clucs ja el tasta. 12 A

        Bell punt aquell s'atura, que amb totes dues amans 12 C

pren qualsevol dels dos agafadors llampants 12 C

i envers la plataforma s'empeny ella mateixa 12 D

però damunt l’estrep un peu, un d’únic, deixa: 12 A

 són pocs, una minyona, un noi i un d’Agramunt 12 E
 per a lliurar la cuixa d’en terra, hissant-la amunt. 12 E

                                                                                   Josep Carner: Auques i ventalls (1914)

a) Composició poètica, estrofa i mètrica i rima. 

Està format per quatre estrofes de quatre versos les dues primeres i tres versos els dos últims versos. És un sonet,  compost per dotze síl·labes. Pel que fa la rima és consonant i alterna la rima femenina amb la rima masculina, d'art major. És distribueix:

primera estrofa: 12 A, 12 B, 12 B, 12 A           

segona estrofa: 12 A, 12 B, 12 B, 12 A            

tercera estrofa:  12 C, 12 C, 12 ED                

quarta estrofa; 12 A, 12 E, 12 E

b) Assumpte i tema

Carner descriu un moment de la vida quotidiana, com és esperar al tramvia. 

En la  primera estrofa veu a una noia bonica, compara el sol amb la seva bellesa. Seguidament descriu una dona grassa que sembla inquieta, inquieta perquè creu que li constarà pujar al tramvia i per tant això li preocupa. La tercera estrofa arriba el tramvia, la dona puja però no pot tota sola, només ha pujat una cama i li queda l'altre; així que necessitarà l'ajuda d'una minyona i uns quants nois. La última estrofa descriu pas per pas com ha pujat la dona i l'esforç que ha hagut de fer, donant tot detall de l'escena i així comprendre'n l'instat

c) Llengua i estil: Recursos importants , vocabulari. 

El noucentisme és un periode on la presència de l'idioma era vigorosa. Els noucentistes proposaven una llengua culta per així donar prestigui. Tenien el propòsit de normativitzar-la. Podem trobar algunes sinalefes i elisons com: que amb tota dues mans, com una, la pedra es, l'aire es, dóna amb, espera el, ja el , que amb. També hi trobem per a  numeracions com a la segona estrofa i comparacions com a la primera quan compara la noia amb el sol.

En referència al vocabulari: foll= ple, boteruda de natges=grasa de cames, hissant-la=empenyent. 

d) Conclusions: llibre i època del poema i principals característiques.

Aquest poema va ser incorporat a la segona edició d'Auques i ventalls al 1914, pertany a la segona etapa del noucentisme (1912-1290). 

Auques i ventalls és un llibre d'ambientació ciutadana de Barcelona. És una oda per idealitzar la ciutat, on els conflictes només són imatges i la tragèdia provoca somriures enlloc de plors. Aquest poema en concret és humorístic seguint la tipologia del llibre. Aques i Ventalls va tenir una gran difusió, ja que els poemes havien estat publicats a La Veu de Catalunya. 

En el poema es presenta  rebuig del virtuosisme, ús d'un joc poètic des d'un punt de vista subjectiu de l'autor.

PERSONATGE: Mar i cel

El personatge de Malek al principi de la obra és el segon més important de la tripulació. Sempre està en constant competició amb Saïd. Tot i que Saïd li treu el seu càrrec perquè veu que li pot treure la capitania. Sempre mostra una actitud crítica respecte al que fa el capità: quan manté els cristians encara viu ja que ell els hagués matat des d'un bon principi. Aquest també intentarà posar a tota la tripulació en contra de Saïd i així ser ell qui mani en el vaixell. A causa dels varis enfrontaments, finalment es veuran trobats en una baralla cos a cos: Saïd contra Malek i els seus nous aliats ja que molts es possicionen amb ell. El fet que els cristians prenguin el vaixell amb l'ajuda de Joanot contra els corsaris, fa que la baralla no arribi a prosseguir ja que malauradament al final de la obra és mort com tota la tripulació musulmana.

BIOGRAFIA ÀNGEL GUIMERÀ

http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/pagina.php?id_sec=2045

VIDEO ÀNGEL GUIMERÀ