http://www.youtube.com/watch?v=48tmE6uo8jk
L’antic veia la Lluna com una noia casta, 12 A
el Sol com un poeta. El foll estiu on som 12 B
(la pedra es torna brasa i l’aire es torna plom, 12 B
la fina camiseta com una pell s’encasta) 12 A
és com una senyora (Guiteres o Proubasta) 12 A
que, com sobreeixint, no dóna amb planta lleu, cap tomb; 12 B
baldera, boteruda de natges i de llom 12 B
espera el seu tramvia, i amb els ulls clucs ja el tasta. 12 A
Bell punt aquell s'atura, que amb totes dues amans 12 C
pren qualsevol dels dos agafadors llampants 12 C
i envers la plataforma s'empeny ella mateixa 12 D
però damunt l’estrep un peu, un d’únic, deixa: 12 A
són pocs, una minyona, un noi i un d’Agramunt 12 E
per a lliurar la cuixa d’en terra, hissant-la amunt. 12 E
per a lliurar la cuixa d’en terra, hissant-la amunt. 12 E
a) Composició poètica, estrofa i mètrica i rima.
Està format per quatre estrofes de quatre versos les dues primeres i tres versos els dos últims versos. És un sonet, compost per dotze síl·labes. Pel que fa la rima és consonant i alterna la rima femenina amb la rima masculina, d'art major. És distribueix:
primera estrofa: 12 A, 12 B, 12 B, 12 A
segona estrofa: 12 A, 12 B, 12 B, 12 A
tercera estrofa: 12 C, 12 C, 12 ED
quarta estrofa; 12 A, 12 E, 12 Eb) Assumpte i tema
Carner descriu un moment de la vida quotidiana, com és esperar al tramvia.
En la primera estrofa veu a una noia bonica, compara el sol amb la seva bellesa. Seguidament descriu una dona grassa que sembla inquieta, inquieta perquè creu que li constarà pujar al tramvia i per tant això li preocupa. La tercera estrofa arriba el tramvia, la dona puja però no pot tota sola, només ha pujat una cama i li queda l'altre; així que necessitarà l'ajuda d'una minyona i uns quants nois. La última estrofa descriu pas per pas com ha pujat la dona i l'esforç que ha hagut de fer, donant tot detall de l'escena i així comprendre'n l'instat
c) Llengua i estil: Recursos importants , vocabulari.
El noucentisme és un periode on la presència de l'idioma era vigorosa. Els noucentistes proposaven una llengua culta per així donar prestigui. Tenien el propòsit de normativitzar-la. Podem trobar algunes sinalefes i elisons com: que amb tota dues mans, com una, la pedra es, l'aire es, dóna amb, espera el, ja el , que amb. També hi trobem per a numeracions com a la segona estrofa i comparacions com a la primera quan compara la noia amb el sol.
En referència al vocabulari: foll= ple, boteruda de natges=grasa de cames, hissant-la=empenyent.
d) Conclusions: llibre i època del poema i principals característiques.
Aquest poema va ser incorporat a la segona edició d'Auques i ventalls al 1914, pertany a la segona etapa del noucentisme (1912-1290). Auques i ventalls és un llibre d'ambientació ciutadana de Barcelona. És una oda per idealitzar la ciutat, on els conflictes només són imatges i la tragèdia provoca somriures enlloc de plors. Aquest poema en concret és humorístic seguint la tipologia del llibre. Aques i Ventalls va tenir una gran difusió, ja que els poemes havien estat publicats a La Veu de Catalunya.
En el poema es presenta rebuig del virtuosisme, ús d'un joc poètic des d'un punt de vista subjectiu de l'autor.
Hola Paola,
ResponEliminala darrera frase no sé què vols dir. Jo la trauria. Pel que fa les elisions i sinalefes no són recursos retòrics, afecten a la mètrica del poema, no a la retòrica.
recursos retòrics ho són les comparacions del sol i la lluna, que com diu el poemasón símbols de castedat i de poesia. i l'estiu el simbolitza i el compara a la dona grassa. és un estiu molt caloròs -foll- boig-. també les metàfores per parlar de la intensa calor:brasa, plom...com una camiseta s'encasta: fixa't que parla de molta calor i xafogor, un dia pesat com el plom.Recorda a explicar el contingut tenint en compte els quartets i els tercets.
Observa també la ironia quan posa cognoms. també pots subratllar l'enumeració dels individus que l'ajuden, un és d'Agramunt ( curiós, oi). També hi ha ironia en quan parla de la cuixa a terra, humor i ironia. Recorda que en aquesta obra la realitat és un pretext per fer un poema. I observem la realitat però retratada amb humor i ironia.